L'octubre de 1993
vaig obrir l'Aula de Lletres, Escola de les Arts Escrites, al meu estudi del
carrer de Puigmartí, a Gràcia (BCN).
L'objectiu era
ensenyar l'ofici d'escriure a qui en volgués aprendre. A títol personal m’havia
atipat de sentir-me dir, pels savis de l’època, «tu vés fent, vés escrivint i algun dia ja...» Quan feia de
jurat de premis literaris em dolia trobar històries ben escrites però que els
fallava el final; o bones històries, però precàries pel què feia a llenguatge;
o històries buides rere un embolcall d'exercici estilístic. Creia que la gent
tenia dret a tenir una escola on poder aprendre, i per això vaig confeccionar un
programa d'estudis, vaig convidar els col·legues de professió a participar-hi,
i la vaig obrir. Era la segona escola de l'Estat Espanyol, la primera a
Catalunya.
L'entusiasme que
va despertar la meva iniciativa es va traduir en una autèntica febre per obrir
espais on escriure, des de centres cívis a universitats; des d'ajuntaments a cursos
on-line. Espais que, amb el pas del temps, amb més o menys fortuna o garanties
de serietat, s'han anat consolidant.
Em sento molt
feliç d'haver assolit l'objectiu inicial i d'haver contribuït a que tanta gent
pugui gaudir de l'escriptura, sigui de manera lúdica, sigui sota una aspiració
professional.
Havent arribat ja
a la normalització en aquest camp, i atès que la docència per la docència no és
la nostra vocació, el meu equip i jo creiem que ara hem de dirigir la totalitat
del nostre temps, energies i creativitat als nostres propis projectes, en els
quals també n'hi ha que obren noves rutes pels que vénen al darrere. De manera que tanquem l'Aula de Lletres, Escola de les Arts
Escrites, amb la satisfacció de la feina feta.
Gràcies a tots
per tot el què ens heu aportat i ens heu ensenyat. A reveure!
Mercè Company i
l'equip docent
Setembre, 2011

